Corrien els anys 30, amb motiu de l’exposició universal del 1928, Barcelona havia instal·lat a les zones més cèntriques tot un seguit d’urinaris públics, anomenats popularment «vespasianes» en honor a Vespasià, l’emperador romà que, al segle primer, va imposar un impost a l’orina (*).

Doncs bé, una d’aquestes vespasianes, propera al port i al quartell, era el lloc idoni donada la seva ubicació, perquè Les Carolines trobessin els seus clients (mariners i militars tenien bona paga).

I qui eren Les Carolines? Les Carolines, homosexuals efeminats que vivien de la prostitució i altres activitats il·legals, a part d’estar íntimament lligades amb els moviments anarquistes del moment, són referides en alguns escrits de l’època quan es parla del barri xinès (actual raval) dins la Ciutat Vella, del carrer Cid i dels locals d’oci nocturn que allà es podien trobar: La Criolla i Cal Sagristà entre d’altres.

Al seu llibre «Diario de un ladrón», l’escriptor Jean Genet, personatge d’origen francès que va viure la Barcelona del Barri Xinès en aquella època, ens relata un esdeveniment que podria ben bé ser la primera manifestació lgtbi documentada de la història. Que sigui un passatge d’una novel·la de ficció, no el fa menys plausible de ser cert, almenys si ens fixem en el fet que, tots els elements dels quals parla Genet, eren reals i estan documentats com a existents.

Tal com ell ens conta, les que anomena Carolines, varen sortir un matí des de l’Avinguda Paral·lel en seguici fúnebre, curiosament des d’un lloc que antigament havia estat el «camp de les carolines», amb la qual cosa podem endevinar, sense por a equivocar-nos, el perquè a aquest grup de persones se les anomenava així. Probablement aquella zona era la principal seu de les seves activitats il·lícites i d’allí van heretar el nom.

Seguidament, segons ens diu, van enfilar el carrer Sant Pau fins a les Rambles i van baixar fins a Colom, lloc on diu que deixaren flors a la vespasiana malmesa. Tenint clar, per altres informacions de l’època, que aquella vespasiana existia de debò i que realment havia estat objecte d’un atemptat anarquista, no ens queda una altra que donar visos de veracitat als fets que relata.

Sigui o no certa la història que Genet ens explica, el més important apart del fet en si, és el concepte que transmet. Genet ens parla d’unes Carolines valentes, capaces de fer-se visibles organitzant un seguici fúnebre per honorar un urinari. «Grandiosas. Hijas de la verguenza» diu d’elles. És una manifestació per defensar una forma de ser, una forma de viure. És una representació irònica per fer valer les dissidències de gènere disfressant-les de carnestoltes. És un «Pride» en tota regla, és una representació festiva de l’orgull. L’orgull de ser qui eren.

Les Carolines doncs van ser les primeres manifestants lgtbi de la història.

(*) D’on ve el nom vespasiana per als urinaris públics?

En el año 70 de nuestra era, el emperador Vespasiano instituyó un impuesto sobre la orina recogida en las letrinas públicas de Roma. Esta orina era una materia prima de importancia en el curtido de pieles, así que lo que se gravaba era el mercado mismo de curtidores. Su hijo y sucesor Tito Flavio le recriminó su mezquindad por cobrar la orina.
Cuando Vespasiano recogió la primera remesa de impuestos, regaló a su hijo una bolsa llena con los sextercios recaudados que éste aceptó gustoso. Entonces el emperador le recordó su recriminación y le espetó «percunia non olet», el dinero no huele. Desde entonces no importan los orígenes del dinero o del poder.
Lo cierto es que Vespasiano tuvo bastante apego a recaudar impuestos directos («Tributum») e indirectos («vectigal«), para costear las obras faraónicas del Estado, como el Coliseum de Roma, que no llegó a inaugurar.
«En la antigua Roma curtidores y bataneros utilizaban la orina en sus oficios, ya que es un potente blanqueador (por cierto, se utilizaba también para blanquear los dientes, y no sólo la orina propia) y quita las manchas de grasa. Pues bien, Vespasiano gravó con un impuesto a estos profesionales para permitirles depositar recipientes a las entradas de los urinarios públicos y vaciarlos después.
Su hijo Tito (Livio) se lo reprochó, pero Vespasiano le puso ante las narices la suma que había obtenido del primer pago de este impuesto y le preguntó si le desagradaba el olor; y al responder Tito que no, replicó: «Pues ha salido de la orina».
(Suetonio: «Vida de los doce Césares», VIII. Cap. 23, 3)
Font: inlingualatina.blogspot.com

Vols saber-n’hi més?:

El documental – Genet al raval – TV3

Jean Genet, Les Carolines i l’urinari al Youtube

Article d’en Joan Goitisolo a El Pais parlant de Genet i l’ambient a la Barcelona de l’època

Llegiu més sobre el camp de les Carolines al Balcó del Poble-sec

Altres fonts documentals: La Barcelona diversa, José March, Barcelofília, etc.