{"id":15,"date":"2020-07-19T13:11:38","date_gmt":"2020-07-19T13:11:38","guid":{"rendered":"https:\/\/lgtbi.cat\/carolines\/?page_id=15"},"modified":"2020-07-26T09:27:36","modified_gmt":"2020-07-26T09:27:36","slug":"les-carolines-i-jean-genet-la-historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/lgtbi.cat\/carolines\/","title":{"rendered":"Les Carolines – La hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"\n
\"Les
Les Carolines a La Criolla<\/figcaption><\/figure>\n

Corrien els anys 30, amb motiu de l’exposici\u00f3 universal del 1928, Barcelona havia instal\u00b7lat a les zones m\u00e9s c\u00e8ntriques tot un seguit d’urinaris p\u00fablics, anomenats popularment \u00abvespasianes\u00bb en honor a Vespasi\u00e0, l’emperador rom\u00e0 que, al segle primer, va imposar un impost a l’orina (*).<\/p>\n

Doncs b\u00e9, una d’aquestes vespasianes, propera al port i al quartell, era el lloc idoni donada la seva ubicaci\u00f3, perqu\u00e8 Les Carolines trobessin els seus clients (mariners i militars tenien bona paga).<\/p>\n

\"el
El carrer Cid<\/figcaption><\/figure>\n

I qui eren Les Carolines? Les Carolines, homosexuals efeminats que vivien de la prostituci\u00f3 i altres activitats il\u00b7legals, a part d’estar \u00edntimament lligades amb els moviments anarquistes del moment, s\u00f3n referides en alguns escrits de l’\u00e8poca quan es parla del barri xin\u00e8s (actual raval) dins la Ciutat Vella, del carrer Cid i dels locals d’oci nocturn que all\u00e0 es podien trobar: La Criolla i Cal Sagrist\u00e0 entre d’altres.<\/p>\n

Al seu llibre \u00abDiario de un ladr\u00f3n\u00bb, l’escriptor Jean Genet, personatge d’origen franc\u00e8s que va viure la Barcelona del Barri Xin\u00e8s en aquella \u00e8poca, ens relata un esdeveniment que podria ben b\u00e9 ser la primera manifestaci\u00f3 lgtbi documentada de la hist\u00f2ria. Que sigui un passatge d’una novel\u00b7la de ficci\u00f3, no el fa menys plausible de ser cert, almenys si ens fixem en el fet que, tots els elements dels quals parla Genet, eren reals i estan documentats com a existents.<\/p>\n

Tal com ell ens conta, les que anomena Carolines, varen sortir un mat\u00ed des de l’Avinguda Paral\u00b7lel en seguici f\u00fanebre, curiosament des d’un lloc que antigament havia estat el \u00abcamp de les carolines\u00bb, amb la qual cosa podem endevinar, sense por a equivocar-nos, el perqu\u00e8 a aquest grup de persones se les anomenava aix\u00ed. Probablement aquella zona era la principal seu de les seves activitats il\u00b7l\u00edcites i d’all\u00ed van heretar el nom.<\/p>\n

\"Una
Una vespasiana a la Rambla<\/figcaption><\/figure>\n

Seguidament, segons ens diu, van enfilar el carrer Sant Pau fins a les Rambles i van baixar fins a Colom, lloc on diu que deixaren flors a la vespasiana malmesa. Tenint clar, per altres informacions de l’\u00e8poca, que aquella vespasiana existia de deb\u00f2 i que realment havia estat objecte d’un atemptat anarquista, no ens queda una altra que donar visos de veracitat als fets que relata.<\/p>\n

Sigui o no certa la hist\u00f2ria que Genet ens explica, el m\u00e9s important apart del fet en si, \u00e9s el concepte que transmet. Genet ens parla d’unes Carolines valentes, capaces de fer-se visibles organitzant un seguici f\u00fanebre per honorar un urinari. \u00abGrandiosas. Hijas de la verguenza\u00bb diu d’elles. \u00c9s una manifestaci\u00f3 per defensar una forma de ser, una forma de viure. \u00c9s una representaci\u00f3 ir\u00f2nica per fer valer les dissid\u00e8ncies de g\u00e8nere disfressant-les de carnestoltes. \u00c9s un \u00abPride\u00bb en tota regla, \u00e9s una representaci\u00f3 festiva de l’orgull. L’orgull de ser qui eren.<\/p>\n

Les Carolines doncs van ser les primeres manifestants lgtbi de la hist\u00f2ria.<\/p>\n

\n

\u00a0<\/p>\n

(*) D’on ve el nom vespasiana per als urinaris p\u00fablics?<\/p>\n